L’origen del Porrat de Sant Macià.

A continuació vos reproduïm un extracte del llibre ‘Ròtova · geografia · història · patrimoni’ sobre l’origen històric del Porrat de Sant Macià’.

Soler, A. i Jordà, R., (2005). Ròtova: Geografia, Història i Patrimoni. Ròtova, Espanya: Ajuntament de Ròtova.

El diumenge següent a la festa de Sant Macià del dia 24 de febrer se celebra als carrers de Ròtova el Porrat de Sant Macià. El sant, advocat contra la falsetat i la traïdoria, està considerat com el protector dels ocells, i és venerat per ocellistes, caçadors, llenyaters, tractants de femta, entre d’altres. A moltes de les contrades on es tenia veneració pel sant s’acostumava a celebrar una fira.[1] L’origen de la celebració del porrat a Ròtova és incerta.[2] La versió tradicional coneguda fins ara ens remunta al segle XVIII, quan els frares del convent de Sant Jeroni celebraven per Sant Macià un mercat per a l’intercanvi de cavalleries i ramats. L’antic mercat que es parava a l’entrada del convent esdevindria també amb el temps en una concorreguda fira porrat on assistien les gents de la contornada.

L’excalustració dels frares l’any 1835 provocà que finalment la fira o el porrat del convent es traslladés als carrers de Ròtova. Conta la tradició oral de Ròtova que fou el Tio Macià, molt devot del sant i desitjós de celebrar la seua onomàstica, l’encarregat de traslladar la festa i els firers al poble l’any 1874.[3]

Una nova versió que nosaltres adduïm ens remunta als temps del Venerable Miguel López de Grez, arran de la visita del rei Felip V al monestir de Sant Jeroni l’any 1586. El rei, que acabava de celebrar corts a Montsó a finals del 1585, decidí recórrer en el seu viatge de tornada a Castella algunes localitats i monestirs de València: Sant Miquel dels Reis de València, el de la Murta d’Alzira, el de la Valldigna, i el de Sant Jeroni de Cotalba. El viatge del moraca per les nostres terres fou relatat per un dels frares del convent de Sant Jeroni. El sisé dia de visita, després de conéixer el ducat dels Borja, el monarca i la seua la comitiva feren nit el 22 de febrer al convent de Sant Jeroni de Cotalba del qual era molt devot.[4] La jornada del dia 23 el rei i el seu seguici la passaren entre els frares del convent. La pluja caiguda la nit del dia 23 al 24 de febrer feu que a l’endemà dia de Sant Macià, quan la comitiva pretenia fer cap a Xàtiva, el camins plens de fang impossibilitaren el trànsit dels carros. Davant tan inesperat esdeveniment, els frares aguditzaren l’enginy i intentaren torbar al disgustat monarca. I vet aquí un dels possibles origens del porrat de Sant Macià, quan tal vegada acudiren –ací la crònica no diu res– els veïns de Ròtova i de la contornada a visitar el monarca per fer-li els presents que tenien preparats, i organitzaren una mena de fireta o porrat a les portes del monestir. El responsable d’aquell esdeveniment potser fora l’inquiet capellà Miguel López de Grez. A ell haurem d’agrair tal vegada que el dilluns 24 de febrer del 1586 se celebrara al convent per primera vegada la festa de Sant Macià Apòstol, amb un porrat que segles després acabaria celebrant-se tots els anys a Ròtova de mans del Tio Macià. [5]

L’actual porrat de Ròtova, ja sense gaire vinculació religiosa al sant dels ocells,[6] incorporà al llarg de la primera meitat del segle passat les atraccions de fira al clàssic porrat on se venen fruit sec i llepolies de tota mena. Mentre els porrat pròpiament dit continuava parant-se en el carrer de l’abadia, les primeres tómboles i les barques es muntaven davant de la desapareguda casa Gran (l’actual bar Nou). Aquell dia era conegut entre els joves en edat de merèixer com “el dia de la Barra”, perquè acostumaven a agraciar a la núvia amb una pesadeta de torró de la parada d’Otilia “la Torronera”. A canvi, la núvia convidava al seu estimat a un berenar en Pasqua.

La falta d’espai feu que el porrat es traslladés al llarg de la segona meitat del segle passat a la Placeta, el carrer de Sant Josep, i part del carrer del Venerable. Mentre les atraccions de fira s’instal·laren en l’eixampla que fa el final del carrer del Venerable amb l’antiga Placeta del Calvari. Lloc on els quintos acostumaven a fer el ball, primerament amenitzat per un acordeonista de Beniopa i, posteriorment, amb les primeres orquestres.

El Porrat de Ròtova anà creixent en nombre de parades i assistents al llarg de la segona meitat del segle passat. En la dècada dels anys setanta i huitanta els recinte firal destinat a les atraccions patí una minva considerable a causa del creixement urbanístic. Llavors molts firers deixaren d’acudir al porrat, i amb ells moltes de les parades.

La celebració del porrat fou revifat novament en la dècada dels anys noranta facilitant una nova ubicació als firers i a les parades del porrat en l’actual Passeig del Nou d’Octubre. A més a més, s’amplià d’un a tres els dies de celebració, i es plantejà la realització d’un porrat més atractiu al públic amb la incorporació d’una completa programació que actualment inclou: activitats culturals, mostres d’associacions del poble, tallers, jocs per als més menuts, danses, campionats varis, sopars de germanor, concerts de música, balls, cercaviles, animació de carrer, etc.[7] També cal destacar l’antic mercat valencià instal·lat en el carrer de la Abadia, i la Fira Agroalimentària i Turística incorporada l’any 2001. L’actual porrat de Ròtova o porrat de l’interior compta amb més de cent anys d’antiguitat, i està considerat com un dels més importants i concorreguts dins de la ruta dels porrats de la Safor.